Roger Tartera

Avui us recomano un clàssic de Woody Allen, si, si, clàssic, tenint en compte la quantitat de pel·lícules que ha fet en els últims 13 anys. Es tracta de 'Granujas de medio pelo', la història d'en Ray Winkler que té una gran idea per robar un banc: mentre la seva dona Frenchy es dedica a vendre galetes com a tapadora en un local del costat, el i els seus còmplices excaven un túnel que connecta amb el banc del costat. Amb el que no comptava en Ray, és amb l'èxit que tenen les galetes casolanes de la seva dona. 

En aquesta cinta Allen deixa l'anàlisi psicològica dels personatges, per tornar a la comèdia verbal més hilarant, recuperant així l'essència de les seves primeres pel·lícules, en la què la base són els gags i les situacions que es produeixen, això si sempre amb un rerefons crític. La pel·lícula es divideix en dues parts: la primera és un vodevil divertidíssim que gira al voltant de la preparació i l'execució del robatori. La segona és una espècie de Pygmalió en què les galetes substitueixen les flors. Amb una constant guerra de sexes entre Allen i Tracey Ullman. El guió està ple de frases fantàstiques i la pel·lícula és molt dinàmica. Amb un ventall enorme de temes molt actuals per a reflexionar: la riquesa, el poder televisiu, la intel·ligència, la cultura, el posicionament social o el sentit de la funcionalitat i el valor del món artístic. Tots ells amb un denominador comú: la felicitat no es centra en la quantitat de diners que es tinguin, sino en la capacitat de satisfer els petits plaers quotidians. 

Molt recomanable si no l'heu vist, i si l'heu vist, també!!! Us deixem el trailer!! 

:: Altres recomanacions ::