dijous, 21 de febrer del 2013

Recomanacions :: Fotografies literàries

Un clàssic contemporani 


Avui vull compartir aquesta fotografia amb vosaltres, per tot el que representa. Per la figura de Charles Chaplin, el clàssic de l'humor mut que amb el seu estil elegant i discrec arrencava somriures que ens feien pensar i pel missatge que ens transmet, la importància de riure, aquest gest tan senzill però tan important que sovint oblidem, i que ens fa tant feliços a nosaltres i als que ens envolten. No us oblideu de somriure. 

dimarts, 19 de febrer del 2013

Recull de premsa :: Entrevista al Bloc del Laboratori de Lletres


:: Entrevista que em vàren fer al Bloc del Laboratori de Lletres en motiu del curs de Narrativa per a joves que impartiré ben aviat en aquesta escola d'escriptura. Avui la vull compartir amb vosaltres. 


TITULAR: "He après a fer un ofici d'una passió"
L'escriptor Roger Tartera serà el nou professor de Narrativa per a joves al Laboratori de Lletres. Hem volgut fer-li una breu entrevista per conèixer-lo un xic millor i que ens expliqui el què ens està preparant. 

Qui sóc? Em dic Roger Tartera i des de petit que he volgut ser escriptor. Abans de començar a publicar llibres de contes i novel·les he estudiat en diversos tallers i cursos d'escriptors on he après a fer un ofici d'una passió que em segueix captivant encara ara. Escriure per mi és sinònim de llibertat i de poder expressar i transmetre la meva visió del món, les relacions entre les persones i, sobretot, poder construir mons paral·lels que connectin amb els lectors. 

Per què faig aquest curs? Tinc moltes ganes de poder comunicar i encomanar el plaers que em suposa l'escriptura a persones joves que tinguin una inquietud i una motivació especial per inventar històries. Serà fantàstic poder mostrar i compartir tot allò que he après ja sigui com a alumna o com a escriptor. Des de fa deu anys que he aconseguit que la major part del meu temps professional sigui la literatura i crec que ha arribat el moment de traslladar aquesta vocació a joves que vulguin iniciar-s'hi. 

A qui va dirigit? A joves entre 14 i 18 anys que vulguin començar a canalitzar la seva creativitat i els seus desitjos d'expressar-se a través de l'escriptura.

Objectius del curs: Transmetre la il·lusió, la capacitat i la voluntat de crear ficció i també perdre la por a expressar-se per escrit. Buscarem que els alumnes es familiartizin amb l'ofici i, sobretot, que s'h passin bé i vegin l'acte d'escriure com a una acció gratificant, divertida i, d'alguna manera també, terapèutica. Seria ideal també que els participants agafessin l'hàbit d'escriure de manera periòdica i natural gràcies a la feina feta a classe. 

Com s'estructura el curs? El curs serà fonamentalment de caire pràctic. Formularem un seguit de propostes i exercicis que potenciïn la creativitat i la imaginació dels alumnes. Seran idees que cercaran la vessant lúdica de l'escriptura. El gruix del treball es dividirà entre l'escriptura a les hores de classe i la feina que es farà a casa. Un cop tinguem els textos, els compartirem i comentarem en grup amb l'objectiu de saber el que reben els altres del que nosaltres hem escrit. No entrarem massa en aspectes teòrics de manera inicial i si fem referència a certes tècniques o metologies serà a través de la comunicació que es vagi establint a classe. Comentarem fragments d'autors sensibles a l'univers juvenil i establirem contacte amb la literatura i altres formes d'expressió artístiques com puguin ser la música o el cinema.

Bloc del Laboratori de Lletres. 
dijous, 14 de febrer del 2013

Recomanacions :: Documental sobre la música dels 90

Independientes

Jose A. Rueda
Producció: La Fabriquilla De Creación Audiovisual
Documental 

Si vau viure el que va passar en aquest país musicalment als anys 90, si sabeu que hi havia vida fora de sopetes i pets, si us apassiona la música pop, si us interessa reflexionar sobre dècades passades i dècades futures (algunes sempre prodigioses), si teniu curiositat per saber que és la independència creativa i d'actitud en la música i l'art en general, si us pregunteu com serà el futur pels músics i altres creadors, no us perdeu aquest documental "Independientes", de Jose A. Rueda. 

No están todos los que fueron pero si són todos los que estuvieron (y siguen estando).



dimarts, 12 de febrer del 2013

Reflexions :: Per què s'escriu?

"Escriure és defensar la soledat en la què s'està"
María Zambrano Alarcón
Artícle Per què s'escriu, Revista de occidente, juny de 1934
Avui vull compartir amb vosaltres aquest fragment d'un artícle de María Zambrano sobre el per què d'escriure. Per que a vegades els escriptors necessitem que ens recordin perquè ens dediquem a aquest ofici tant bonic però tan solitari. Una bona reflexió per seguir endavant. 

"Escribir es defender la soledad en que se está; es una acción que sólo brota desde un aislamiento efectivo, pero desde un aislamiento comunicable, en que, precisamente, por la lejanía de toda cosa concreta se hace posible un descubrimiento de relaciones entre ellas.
Más las palabras dicen algo. ¿Qué es lo que quiere decir el escritor i para qué? ¿Para qué y para quién? Quiere decir el secreto; lo que no puede decirse con la voz por ser demasiado verdad; y las grandes verdades no suelen decirse hablando. La verdad de lo que pasa en el secreto seno del tiempo, en el silencio de las vidas, y que no puede decirse. Hay cosas que no pueden decirse, y es cierto. Pero esto que no puede decirse, es lo que se tiene que escribir. Descubrir el secreto y comunicarlo, son les dos acicates que mueven al escritor. 
El que escribe, mientras lo hace necesita acallar sus pasiones, y sobre todo, su vanidad. La vanidad es una hinchazón de algo que no ha logrado ser y se hincha para recubrir su interior vacío. Lo que se publica es para que algo, para que alguien, uno o muchos, al saberlo, vivan sabiéndolo, para que vivan de otro modo después de haberlo sabido, para librar a alguien de la cárcel de la mentira, o de las nieblas del tedio, que es la mentira vital."  

:: Altres reflexions:: 

dijous, 7 de febrer del 2013

Reflexions :: La creativitat

"La creativitat s'aprèn igual que s'aprèn a llegir"
Sir Ken Robinson, expert que defensa un sistema educatiu que ensenyi a innovar. LaContra de la Vanguardia 

:: Llegiu-la aquí 


Fa uns dies vaig recuperar aquesta Contra de la Vanguardia de fa un temps. En ella entrevisten a Sir Ken Robinson, un anglès nascut en un barri de Liverpool, que defensa la creativitat i el seu aprenentatge com la base d'una educació millor. Sens dubte una gran reflexió sobre com, quan ens fem grans, anem mutilant la nostra creativitat amb normes, estereotips i cotilles que no ens deixen aprendre a potenciar-la. Gràcies Sir Ken Robinson per ensenyar-nos que ser creatius no és impossible. 

 

dimarts, 5 de febrer del 2013

Recomanacions :: Granujas de medio pelo, el Woody Allen més divertit

Granujas de medio pelo
Director: Woody Allen
Repartiment: Woody Allen, Tracey Ullman,
Hugh Grant i Elaine May, entre d'altres.
Any d'estrena: 2000

Avui us recomano un clàssic de Woody Allen, si, si, clàssic, tenint en compte la quantitat de pel·lícules que ha fet en els últims 13 anys. Es tracta de 'Granujas de medio pelo', la història d'en Ray Winkler que té una gran idea per robar un banc: mentre la seva dona Frenchy es dedica a vendre galetes com a tapadora en un local del costat, el i els seus còmplices excaven un túnel que connecta amb el banc del costat. Amb el que no comptava en Ray, és amb l'èxit que tenen les galetes casolanes de la seva dona. 
En aquesta cinta Allen deixa l'anàlisi psicològica dels personatges, per tornar a la comèdia verbal més hilarant, recuperant així l'essència de les seves primeres pel·lícules, en la què la base són els gags i les situacions que es produeixen, això si sempre amb un rerefons crític. La pel·lícula es divideix en dues parts: la primera és un vodevil divertidíssim que gira al voltant de la preparació i l'execució del robatori. La segona és una espècie de Pygmalió en què les galetes substitueixen les flors. Amb una constant guerra de sexes entre Allen i Tracey Ullman. El guió està ple de frases fantàstiques i la pel·lícula és molt dinàmica. Amb un ventall enorme de temes molt actuals per a reflexionar: la riquesa, el poder televisiu, la intel·ligència, la cultura, el posicionament social o el sentit de la funcionalitat i el valor del món artístic. Tots ells amb un denominador comú: la felicitat no es centra en la quantitat de diners que es tinguin, sino en la capacitat de satisfer els petits plaers quotidians. 
Molt recomanable si no l'heu vist, i si l'heu vist, també!!! Us deixem el trailer!! 



dijous, 31 de gener del 2013

Recomanacions :: Fotografies literàries

Creativitat. Lió, França



Fa uns dies vaig engegar la secció de fotografies literàries, un espai d'imatges que ens parlin de literatura, siguin subjectes literaris o simplement hi tinguin alguna cosa a veure. Avui us recomano aquest retrat d'una llibreria de Lió, França, on els llibres no només serveixen per llegir, sinó, que et donen la benvinguda, t'obren la porta a un món màgic on l'únic límit és el de la teva imaginació. Una fotografia que et demostra que quan et perds per les grans ciutats sense rumb fix, et pots trobar qualsevol sorpresa agradable. Té un relat aquest lloc, o fins i tot una novel·la...qui ho sap. 

dimarts, 29 de gener del 2013

Recomanacions :: 'Camas desechas', un petita delicatessen cinematogràfica sobre la generació perduda

Camas desechas
Direcció: Alexis Dos Santos
Repartiment: Fernando Tielve; Déborah François; Michiel Huisman; Iddo Goldberg.
Any d'estrena: 2009
Comèdia

Vet aquí una nova recomanació cinematogràfica en la línia d'altres recomanacions que he fet sobre pel·lícules protagonitzades per joves o adolescents que busquen el seu lloc al món. En aquest cas 'Camas desechas' està protagonitzada per un noi l'Axl, que ha perdut el compte dels llits on ha dormit la mona des que ha arribat a Londres buscar el seu pare, que el va abandonar quan tenia 3 anys. Mentre la Vera, la noia protagonista, també lluita per trobar el seu camí a la selva urbana de Londres, després d'un desengany amorós. Un munt de personatges secundaris vesteixen aquest retrat d'una generació de joves que busquen i busquen el seu lloc el món mentre caminen inesgotables per l'asfalt de totes les ciutats del món. Amb una utilització virtuosa de la música i la fotografia per retratar el món lluminós i artificial de la subcultura londinenca, el director ens demostra que igual que els seus personatges, diversos i molt diferents, ell també és un ciutadà del món. I el seu cinema, un reflexe verídic de certa joventut que busca el seu lloc i la felicitat, siguin d'un poble perdut del sud d'Argentina o de la ciutat més cosmopolita del món. Us deixo el tràiler.



dijous, 24 de gener del 2013

Recomanació :: Matrimonio compulsivo

Matrimonio compulsivo
Director: Peter Farrelly
Repartiment: Ben Stiller, Michelle Monaghan, Jeeey Stiller, Malin Akerman, Carlos Mencia, etc. 
Any d'estrena: 2007
Gènere: comedia

Ja sabeu que darrerament m'estic aficionant a veure comèdies que em fan passar una bona estona. Avui us en vull recomanar una altra 'Matrimonio compulsivo' protagonitzada per Ben Stiller, amb grans personatges secundaris. Una comèdia estripada i molt divertida sobre un matrimoni que va de lluna de mel a Mèxic. El millor de Peter Farrelly des de l'ovacionada 'Algo passa con Mary', un film ple de situacions hilarants, molt inspirada i madura, que mentre et fa plorar de riure et fa reflexionar sobre algunes idees molts serioses referents a l'amor. Us en deixo el trailer perque us animeu! 



dimarts, 22 de gener del 2013

Recomanacions :: Una novel·la per a suicidar-se

Delicioso suicidio en grupo
Arto Paasilinna
Anagrama
Novel·la

Darrerament no llegeixo gaire. Deu ser que tinc una etapa d'abstinència a l'espera de la primavera literària. Però fa uns dies vaig recuperar aquest llibre de l'Arto Paasilinna, del qual ja us he parlat, que m'està fent agradable les últimes nits de fred. De moment tot el que m'he llegit de Paasilinna m'ha agradat i Delicioso suicidio en grupo també. Resumin el llibre ens parla d'un home que desesperat decideix suicidar-se, però al paller que escull per fer-ho i troba un home que ha decidit fer el mateix. Aviat connectaran precisament pel seu desig de morir i reuniran fins a una trentena de persones que volen acabar amb la seva vida. Decidits a trobar el millor lloc per fer-ho, viatjaran per Europa en un autocar, mentre, alliberats de la vida que els escanyava, poden començar a gaudir de la vida. Una novel·la que malgrat l'argument, no és pessimista, que ens fa reflexionar sobre com ocupem la nostra vida amb maldecaps i tristeses que ens oprimeixen. Tractat amb ironia, l'humor ens fa riure malgrat les situacions dramàtiques i tràgiques que viuen els protagonistes, intensament humanes. Un llibre sobre l'amistat, la solidaritat i el suport dels que tenim al costat quan passem moments difícils. Recomanable cent per cent, que avui he volgut compartir amb vosaltres. Espero que us agradi! 

dijous, 17 de gener del 2013

Recomanacions :: Fotografies literàries

Grand Central Station NYC. 1929. Hal Morey
www.culturainquieta.com 

Avui estreno secció al bloc. Fins ara us he estat recomanant llibres, pel·lícules, sèries de televisió, música... A partir d'ara m'agradarà molt compartir amb vosaltres imatges, fotografies d'artistes reconeguts, o no, que per la seves bellesa, la seva intenció o el que ens mostren podrien ser perfectament l'escenari d'una història literària. Un espai que com sempre m'encantarà compartir amb vosaltres i que deixeu el vostre comentari sobre el què us evoca la fotografia. 
Per estrenar la secció he escollit aquesta fotografia de Hal Morey, que ens mostra la Grand Central Station de Nova York el 1929. Fixeu-vos com la llum entra per les finestres dibuixant feixos perfectes que il·luminen punts de l'estació que com vulguessin centrar la nostra atenció en ells, talment com els focus d'un escenari.  Fixeu-vos també en els homes i dones que hi caminen, alguns a les fosques, altres extremadament il·luminats. Com a la vida.. En fi. Una fotografia fantàstica. Espero que us agradi. 




dimarts, 15 de gener del 2013

Recomanació :: Una pel·lícula de Barbara Streisand per morir-se de riure

¿Que me pasa doctor? 
Director: Peter Bogdanovich
Intèrprets: Barbara Streisand, Ryan O'Neal, Kenneth Mars, Austin Pendleton, etc.
Any d'estrena: 1972
Comèdia

Haig de confesar que no sóc gaire amant de la Barbara Streisand però l'altre dia vaig veure una pel·lícula seva dels anys 70 i vaig riure molt i molt i per això us la vull recomanar. Es tracta de la comèdia ultradivertida ¿Que me pasa Doctor? on la Barbara Streisand hi té un paper protagonista que és realment fantàstic junt amb Ryan O'Neal. Un petit homenatge a las comèdies esbojarrades dels anys quaranta que de veritat, us encantarà. A més m'ha fet tornar enrere en el temps, i evocar-me un punt de nostalgia agradable, mentre recordava que fa 40 anys es feien molt bones pel·lícules. Us deixo un fragment. 






dijous, 10 de gener del 2013

Recomanacions :: Modern family, una sèrie hilarant

Modern family
Creada per: Christopher Lloyd i Steven Levitan
Estrena: Cadena ABC, 2009
País: Estats Units
Genere: Sitcom

Avui us vull traslladar una recomanació que em va fer fa uns dies la meva neboda i que m'ha fet passar tan bones estones que ara jo us la recomano a tots vosaltres. Es tracta de la divertida, sarcàstica i hilarant sèrie americana Modern family. Una sèrie estrenada als Estats Units al 2009 amb un gran èxit de crítica i públic. Una sèrie moderna que es basa en la història de tres families enllaçades per dos dels protagonistes. Una proposta a l'avantguarda en temes de guió, com per exemple la manera en què els personatges es dirigeixen a la càmera en determinades ocasions, i temes de contingut, com els protagonistes fan ús de les noves tecnologies per comunicar-se. Però per sobre de tot jo diria que es tracta d'una sèrie divertida, irònica i sarcàstica, que proposa situacions surrealistes amb uns personatges i uns diàlegs únics. Una nova proposta divertida per començar l'any amb bon humor. No us la perdeu! 

Us deixo un fragment, perquè en feu un tastet 


dimarts, 8 de gener del 2013

Notícia :: Curs de Narrativa per a joves al Laboratori de Lletres

Curs de narrativa per a joves 
Professor: Roger Tartera
Dates: Divendres de 18.00 a 20.00 a partir del proper mes d'abril
Inscripció oberta

Avui us porto una notícia que em fa molta il·lusió compartir amb vosaltres. L'escola d'escriptura Laboratori de Lletres ha confiat en mi per tirar endavant el Curs de narrativa per a joves, un curs destinat a joves d'entre 14 i 18 anys que tinguin ganes d'endinsar-se en el meravellós món de l'escriptura i en l'ofici d'explicar històries. Un curs que començarà al mes d'abril i que durarà 8 setmanes. A través d'exercicis pràctics proposats a classe buscarem que els alumnes sobretot s'ho passin bé, que es trobin lliures a l'hora d'expressar-se i que es familiaritzin amb la creació de ficció. Sempre havia tingut ganes de donar classes i em fa especial il·lusió fer-ho amb alumnes joves. Si us animeu o coneixeu algú que s'animi a apuntar-se, ja estan les inscripcions obertes a www.laboratoridelletres.com. Us mantindré informats de les novetats.
dijous, 3 de gener del 2013

Notícia :: Quadern de mots guanya el Concurs de Nadal

Ja tenim guanyador del Concurs de Nadal del Bloc d'en Roger Tartera. Quadern de Mots s'emporta el lot de llibres d'en Roger Tartera. Ha respost a les cinc preguntes correctament, preguntes que tenien la seva resposta dins el bloc d'en Roger. A continuació respassem les respostes correctes: 

1. En quina ciutat europea van ser protagonistes les 'biciletes blanques' com a símbol d'un moviment social? 
RESPOSTA: Amsterdam. 

2. A quina escola d'escriptura va estudiar Roger Tartera?
RESPOSTA:  Aula de Lletres

3. Qui és l'autora del llibre 'El noi de la moto?
RESPOSTA: Susan Hinton 

4. Com es diu el llibre de Muriel Villanueva que va venir a presentar a la Biblioteca de Tiana?
RESPOSTA: La gatera 

5. Com es diu el protagonista del llibre 'El vigilant en el camp de sègol'?
RESPOSTA: Holden Caulfield

Ens posarem en contacte amb el guanyador per fer-li arribar el premi.ç
Gràcies per participar. Fins el proper concurs! 
dimecres, 2 de gener del 2013

Recomanacions :: Un gran descubriment musical per a començar bé l'any

Santacruz
Supersubmarina
Edició 2012
Gènere: indie rock

Per començar bé l'any 2013 us vull recomanar un descobriment musical que he fet aquests dies de Nadal, la banda Supersubmarina, i el seu disc Santacruz. Una formació d'indie rock brutal amb electricitat, melodia i potència. Amb el millor de Lagartija Nick, La Habitación Roja i Lori Meyers. 
Des de que la banda va publicar els seus primers EP's al 2009, el públic i la crítica es van posar d'acord per destacar les seves virtuts. Han passat tres anys, cinc des de la seva formació, i el seu segon disc de llarga durada Santacruz, continua proposant-nos una música original i genuïna, un so lliure d'etiquetes quan sentim els seus primers acords. Us deixo amb la seva música. Que tingueu un bon 2013!





“Amb 22 anys era la primera vegada que vivia fora de casa i allà, enmig de parcs, bicicletes, ponts, gent de tot arreu, residències d’estudiants, coffeshops, festivals de rock i festes vaig veure que volia fer alguna cosa creativa a la vida”.


Roger Tartera.

També al facebook i al twitter.

Blog Archive

Amb la tecnologia de Blogger.

Que es cremin els cossos

Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011. Última novel·la publicada

Arxiu del blog

Seguidors

Visites

. : : Visites: