divendres, 21 de setembre del 2012

Projectes :: No crec en Déu, només crec en Billy Wilder

Aquesta setmana he acabat la meva última novel·la. Es diu No crec en Déu, només crec en Billy Wilder.  Després de dies de feina fins a altes hores de la matinada, d'escriptura apassionada i molt divertida per fi puc dir que està enllestida. Estic molt content pel resultat, la veritat, una novel·la que trenca una mica amb el que havia escric fins ara i on l'humor i la ironia passen a ser protagonistes d'una història que m'ha fet reflexionar sobre els joves, el valor de perseguir els somnis malgrat les dificultats i l'humor com a bàlsam per sobreviure en un món on cada cop és més complicat veure-hi l'esperança. Una novel·la generacional que m'ha portat records d'una època important per a molts. 
Una novel·la amb la que he repassat moltes pel·lícules d'en Billy Wilder i d'altres directors i per descomptat un munt de grups musicals que apareixen a la novel·la. Us deixo una primera sinopsi i us mantindré informats de tot el que es vagi esdevenint d'aquest projecte que em té tant engrescat! 

PRIMERA FRASE: "L'únic bo de ser a l'església era que a dins no hi feia calor". 
SINOPSI: "Any 1995. No hi ha Internet, ni DVD's, ni mòbils i es pot fumar a tot arreu. Als cotxes s'escolten cintes de cassette, el compact disc encara no ha arraconat al vinil i els Mossos no han substituït la Guàrdia Civil als controls de carretera. Un jove aturat de bon família necessita reunir un milió de pessetes per matricular-se a una escola de cinema i convertir-se en director. Submergit en una rutina de cervesa, fortes ressaques i repetits desenganys sentimentals, va d'una entrevista de feina a una altra, mentre el seu pare, de malnom el Führer, li fa la vida impossible. Les pel·lícules de Billy Wilder, els roscos que li prepara l'àvia i l'afany per lliurar-se dels seus impresentables "amigots" el faran tirar endavant. O enrere. Tot depèn de com es miri". 

:: Altres projectes 



“Amb 22 anys era la primera vegada que vivia fora de casa i allà, enmig de parcs, bicicletes, ponts, gent de tot arreu, residències d’estudiants, coffeshops, festivals de rock i festes vaig veure que volia fer alguna cosa creativa a la vida”.


Roger Tartera.

També al facebook i al twitter.
Amb la tecnologia de Blogger.

Que es cremin els cossos

Que es cremin els cossos
Que es cremin els cossos. Editorial Alrevés, Barcelona 2011. Última novel·la publicada

Arxiu del blog

Seguidors

Visites

. : : Visites: